diumenge, 19 de març de 2017

"L'esquetcher" - Albert Bayo




Dibuixo des de que era petit, sempre m'ha agradat dibuixar,  dibuixar per a mi  és un gran plaer. Vaig descobrir l'urban sketching un dia que per la tele, una colla de gent intentaven sortir tots a la foto que els feia un d'ells . Era el Symposium d'Urban Sketcher Barcelona 2013. Era tot d'estrangers amb gorres i camises de flors, amb llibres oberts a les mans i deien que es juntaven per dibuixar. Vaig pensar que estaria bé dibuixar pel plaer de dibuixar. 

 Aquesta gent portaban uns llibres amb fulles en blanc, pero resulta que no eren llibres, son llibretes i no son totes iguals ,hi ha per llapis, aquarella , diferent gramatge, blanques que no ho son, blanques que ho son, amb anelles, coptas, japoneses, tapa dura ,toba..  
 ...Ja comença el maravellos món del complement pel dibuix 

 Per dibuixar sempre havia pensat que amb un llapis en tenia prou..., doncs he estat enganyant-me durant tota la vida. Per fer sketching cal tenir a la bosa: plomes estilografiques amb tintes de colors, de les quals algunes no marxen amb aigua quan et taques les mans. 
Rotuladors calibrats de tots els gruixos, rotuladors aquarel·lables, pinzells, pinzells que no són pinzells, Pentels en diuen. Pentels amb tinta , amb aigua, amb anilinas, per aquarel.les Llapissos de colors, llapissos de colors aquarelables. Aquarel.les. Be, el llapis i la goma també. 

La bossa es quelcom que en l'"sketching" no es reconeix la importancia que té... es com un forat negra que absorbeix tot el que shi posa, pero per altre banda no hi ha garantia de poder recuperar.
Com a objectes necesaris hi ha, safates imantades handmake, per que quedin fixes la llibreta, els pots i les aquarel.les . Altres folrrades amb velcro pel mateix motiu. 
Maquineta a piles de fer punta el llapis , encara que no es fa servir el llapis en sketching.. Necesari, el ùltim model de plumier de disseny de la “cadena els tigres “, o l'altre que per trobar la pluma del color aquarel.lable que tens, lhas de desenrrolla mitg metro. El pot d'aigua que si es tomba no cau ni una gota. Les pinces de molla et poden treure de qualsevol emergencia. Les diferents caixes de aquarel.les amb una cincuantena de  godets cadascuna, que seran l'enveja del pobre monocron que pasi i les veigi, tot aixo dins la bossa.

A la que et deixen al carrer ,que és una de les bases del esketching, sha d'aguantar fred, calor, vent, fins hi tot pluja si no troves a algù que t'aguanti el paraigues. 
A l'estona de estar dibuixant dret et planteges que podries fer el mateix sentat. Aquí es obre un altre món.. les cadires: cadires de tres potes ; barates, cares ,de diferent alçada, de caça, de pesca. Cadires de càmping; basicament plegables, de tisora , del “chino“, amb reposa braç, per posar la copa, o el pot de l'aigua. I l'últim en genoflexiò es l'esglaò plegable per la cuina de colors llampantx del “xino”. 

Al carrer et pots trobar amb l'"sketcher" de pedra picada que arriba tres hores avanç i  amb tres dibuixos fets a la zona. El que mai porta cadira i sempre troba on seure comodament, el que dibuixant de conya diu que no lhi agrada el que fa , el que comenta l'últim viatge a no se on i no et deixa estar per la feina, el que no té altre feina que anar socialitzan amb tothom que té una llibreta, aquell que esta dibuixant i desapereix a lhora de la foto, o el que mai deixa la llibreta a terra. Tambè hi ha al que lhi agrada tot dibuix que veu, o el que no diu res i només mira sense donar el seu parer. El que porta la llibreta perfecte, i tu no trobes quina et va bé , o pitjort encara, que la bona que et vas comprar no la trobas però estas segur que la vas deixar a la bossa. 

A les trobades  es el moment  que l'"Urban Sketcher" es realitza com a tal, no seriem el que som si no ens ajuntesim per dibuixar i despres compatir el que hem fet. 
Veure a un centenar de malalts  dibuixant en una placa a de impresonar vist desde fora. Formacions de dibuixans engantxats a les façanes, formacions en forma de anfiteatre, formacions d'ala delta fins hi tot de doble ala, altres vegades mimetizats pels racons,  tot per copsar el lloc i el moment. N'hi ha de diferents , les organitzades en cercle reduit , les multitudinaries , les semanals, les mensual, les trimestrals, les de cap de setmana, les de poble,les que per qualsevol  cosa no hi pots anar, les que set escapen.. En alguna trobada importan pots coincidir  amb els gurus de l'esketching que amb mirada condescenden fan cara de pensar que ”no els hi queda res a aquets”...o be , “els hi montare un curs..”. Tot hi que sempre son accesibles. 

El millor son les reaccions dels vianants que es llencen a preguntar qui es el profesor de la clase.., altres et pregunten pels pincells que no son pincells.. d'altres es porten la mà la cartera per controlar que la tenen..Sense cap mena de dupte els millors de tots son el que et diuen que els hi agrada el que fas, el que a fet que alguna vegada et vinguin  ganes de llencarte al coll i abraçarlhos. 

Un cop feta la feina cal inmortalitzat el dia de dibuix. La foto es una part basica del esketching . Cal cridar l'atenció de tots , situarlos correctament respecta la llum , enquadrar el grup i que no marchin avanç d'hora . Sempre hi ha qui amb l'afany de ensenyar el dibuix tapa al vei, daltres interpel.len al qui fa la foto preguntanlhi si ha posat carret , si és un video? , si sap com funciona la camara? si hi ha bon fons? Altres es recolocan el barret no fos el cas quel portesin tort, nhi ha que preparats per marxar ja han guardat la llibreta a la bosa , ja la buscaran a casa amb temps.. Despres de la foto, els acomiadaments fins que hi ha una seleccio natural que porti als mes animats a continuar la coversa a la bora de una taula, on la cerveza i els quaderns trovin la interacció perfecte. 

Com al carrer, a la xarxa  nhi ha qui els hi fa vergonya  penjar dibuixos. Alguns ho penjan a on no toca , a events antics, a felicitacions d'aniversari. Aixo es falta de pràctica, nomes amb una mica de guia aixo es soluciona. Pero hi a daltres que tenen xarrampio de penjar coses, et trobes que pujen dotzenes de dibuixos en 15 minuts i a tots als grups que estan incrits i despres desepereixen fins la propera pujada de febre. N'hi ha que s'estiman la seva feina i nomes penjar el seu dibuix es colocan el primer M'agrada. D'altres cuant penjan, estan pendents del primer clic faborable. Nhi ha que analitzant el llistat dels Megusta i intentan descubrir qui ho deu fer per amistat i qui pel valor artistic. En reallitat tots son per amistat.., aixo diria un gurù Esta clar que veure els dibuixos dels companys ajuda a penjar els nostres, tots son molt macos pero el millor es el nostre,sens dubte,  si no fos pel nostre el event no estaria complet.

Tota aquest llistat de situacions i objectes vol ser una reflexio sobre el que hi posem de més  al fet de dibuixar, que per nosaltres es molt , pero segur que no sería el mateix.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada